I suens de stram

Spantëdl de stram, tl ciamp
ulache l te à ficià sëura a fé la verdia
saidie sce chël uem unirà mei
a sla ciaculé cun te.
Ntance ti furnimënt
fova l sie da noza:
la fauda dl ciapel
ova tlupà su i graniei
de selin augurel y la rojules
minsedes per ti nevicia.
Saidie, spantëdl de stram,
sce l uem che te à metù
a verdia de si ciamp
unirà mei a savëi de n ti vedl dejidèr:
ciuldì ne al pa mei pensà
de te mëter daujin na cumpània sciche tu?
Ma i spantëdli à mé sensazions de stram;
i spantëdli ne à nia nevices.
L ne unirà nia a sl dé nozes te ciamp!
Nce sce l vënt, bele dagiut,
te à mpermetù de fé da orgun;
sce la lidornies à nflurì
cun baves d’ arjënt ti camejot
y la malva lesiëra
l à strapont de stëiles violetes.
Nce sce, ascundon, es dumandà
ai uciëi, che t’ messësses sprigulé,
de ncuruné de legrëzia ti nevicia.
L ne sarà deguna noza tl ciamp
deguna nevicia te unirà ancontra tl ciamp
ncuruneda de joi.
L sarà mé n spinacian de giardon
cumpàni dl sulënt aspité:
n spinacian te ti cuer de stram.