Para't
damunt del pas mort del dia.
No les sents les veus
preses de la foscor?
Escolta la lluna serena
com un esperit de llum plena.
Des de la vall del vent puja una brisa
que convida les ombres a jugar.
La son em tempta
en hores oblidades
els teus ulls em lliguen
en un llit de pedres cremades.
Reparada en un record
et veig sense poder-te tocar
com aquesta llum que baixa freda
acariciant els arbres i el mar.