Ara el record, Eva, tot just la nit
acaba d’encendre la fogata del descuit.
Et record, ara i sempre,
tirant la mirada al cendrer
per a dar-te fesomia de present.
Del port hi niaran gavines. Algù
desconnectarà un aparell de televisió
engegat massa alt, i ni tu ni jo
ens adonarem del nostre desmanegament,
sostinguts pel primíssim fil
de la distància. Part damunt nosaltres,
com movent-se pel sostre, hi reviuran, un a un,
els actes, una a una les paraules:
com tot, si ho mires bé,
com les ones que t’acosten i t’enduen
et contempl, dolça Eva, i et record.