Abans de tu, no conexeia el foc
ni abia que la millor moneta
de parlar fos la suma de les mans
i les ganes de sentir-te a l’abast.
Ni que els cossos depassassin la peli
i continuassin essent matèria
poderosa més enllà d’ells mateixos.
Descobrir que el silenci entre dos móns,
posem per cas tu i io, deia molt més
que aquesta inútil i absurda rutina
de parlar a través de les paraules,
em sobtà tant com veure que els camins
són infinits i que cap porta a Roma.
Abans de tu, desconeixia els jocs
de mans que poden fer-se amb la calor
teba de la boca i els caps dels dits.
I que el suposat do de la paraula
de res no val quan vols dir pels alens.