La Mar i el Vent
llancen cordes aci
en aquesta petja de lloc
acostumat
al desterro dels sentits.
El vent xiula
pica i empeny
sempre de cap.
Les ones escumen
paraules de sorra.
Vent
sobre nostre, solt
com els poltres de la Giara.
Mar
cosit als malucs
com el vestit nou
de la primera Comunió.