Doneu-me el confort a les llàqrìmes
que massa sovint se m'escampen,
quan la vida no aqafa assento
i ja no té sortida l'alegria.
Fulles que feu mùsica del vent,
doneu-me el secret de l'harmonia,
quan el cor necessita l'espera
perquè el mata la malenconia.
Ninona de nit de lluna,
d'esperanqa amable de consci,
llum d'estels sense cap pena.
Sou sinceres d'un ùnic sa,
les vostres veus són una nota sola,
cançó suau que troba alt el vol.