Biel MESQUIDA
Nació en Castelló de la Plana en 1947. Es licenciado en Biología y en Ciencias de la Información. Actualmente trabaja en la Universitat de les Illes Balears.
En su primera novela, L'adolescent de sal (1975), transmite un mensaje de revuelta contra un mundo represivo. Es uno de los textos más singulares e innovadores de la literatura catalana contemporánea. Entre sus obras posteriores destacan Excelsior o el temps escrit y Vertígens.
Ha ganado, entre otros, los premios Ciutat de Barcelona, de la Crítica y Ciutat de Palma.
BIBLIOGRAFÍA
Narrativa
L'adolescent de sal. Barcelona: Edicions 62, 1975
Doi. Barcelona: Empúries, 1990
Excelsior o el temps escrit. Barcelona: Empúries, 1995
Vertígens. Barcelona: Edicions 62, 1999
T'estim a tu. Barcelona: Empúries, 2001
Camafeu. Barcelona: Empúries, 2002
"La crítica considera que la llengua emprada per Mesquida, d'una riquesa lèxica i idiomàtica envejable, segueix el mestratge de Blai Bonet, qualificat pel mateix Mesquida com a "mestre d'epifanies verbals"
Destaca com a novelïlista. "La censura franquista va impedir que el premi Prudenci Bertrana de l'any 1973, L'adolescent de sal de Biel Mesquida, fos publicat en el seu moment. Tres anys va trigar a editar-se la que es considerava una novelïla provocativa, que transgredia les convencions morals i polítiques"
(Ramon Sargatal i Susanna Canal)
Notes de temps i viceversa
ESSER VERBAL
I
Retxilleres d'horabaixa cauen:
primer una, després totes plegades.
II
Fireria de daurats en els espills
d'un d'aquests casals on no hi canta
ni gall ni donzella i dents corcades
d'una boca d'escenari abandonat.
III
Si l'hora tardoral fos un trinxet.
Si els núvols ennigulassin els ulls
del caminal exhaust de tant lirisme
i els iris s'arborassin
d'il·lusioneues assussuaixines
com qui descriu la vida dels ortòpters.
Si l'amor me deixàs encallat
en braços del deliri més lúcid.
Si l'amor no tengués aturall
com un tòxic d'aquells de no dir.
Si fos tan bo de fer morir-se
de puntetes com qui diu: Fins tot d'una.
Signari
DEA EX MACHINA
No et pensassis, moneta, que enganyes ningú
amb la calïligrafia aplicada dels teus poemes.
Cal·líroe, vols desfressar una veritat
que et desfavoreix: la imperfecció
de tes formes. Dit en paraules
més clares, reina: el teu mal cap
paralitza qualsevol tremolor del vers
i els sonets que publiques perboquen avortons
que, impúdica, i això és un amoret,
deixes descomponent-se davant els ulls
d'un desert de Lectors. Feliçment.
Floridura
JUBILÓS EPITAFI
II (POU DE POR)
La poesia és una mètrica o no és.
Com l'ohhh que el nin amolla tremolós
Dins el pou, per fer por a la por,
Així ix l'alè eixelebrat del gos
D'aquesta mala bava color d'or
Del pus.
No classifiquis els rugits del sentit
Que t'enclava al plaer, ni la veu
D'una melopea que mou el dit
Del sexe, obligat al camí de la creu
Del mal.
Aniràs teixint per rierols de tinta
Els fondals on naufraga la set
De tant pler afadigat, la cinta
D'uns gemecs de correguda que emet
Un cos
Sollat de temps. Potser la silenciosa
Claror d'unes ales obertes al vol
Del capvespre entitat de pell rosa
T'obriran els secrets d'estar sol
Com mai.
Respiraràs ofec, coneixeràs el so
Darrer,
La visita exacta del plor
Seràs tu: estranger.
XI (M'ETS AMIC)
(AMAT, AMOR: HUMOR)
Popper, poper, paper: Quin fester!
Recordaves les paraules alades de Llull
-E los aucells feniren llur cant-
Paties el fi turment d'aquell crull
-E l'amic morí, en l'alba, per l'amat-
Obert de pit en ample pel trull
De la festa: et contradeies com un infant
Aviciat, ressentint-te brut i sull
Amarat d'avorriment i d'espant
Fins que te'n temeres: al capcurucull
Del dolor et cal saber viure l'instant
Sense passat i sense amor: sense deixant.